“Tengo tanto miedo. Tanto tanto, que no sabría qué contar para no parecer un loco desgraciado encerrado en sus carnes. Qué mayor deseo que correr, que tocar, que sentir y besar. Que vivir al límite tras la piel. Podría escribir durante meses sin darme cuenta mientras no me hicieran hablar de mi cuerpo.” Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina? Limbo és la història d’un trànsit. Les vivències i l’imaginari de l’Albert, que abans era la Berta.